 |
|
||||||||
 |
|
||||||||
 Originàriament, formà part del territori de Siurana fins al 1170, que passà a Albert de Castellvell, el qual el donà, l'any 1171, al Priorat de Sant Vicenç de Garraf, exceptuant de la donació les mines de plom, estany i ferro. El 1180, Alfons I donà la vall a Pere de Déu, junt amb les mines d'argent. Això provocà un conflicte amb el Priorat de Garraf, el qual otorgà carta de poblament el 1201. Aquest contenciós es resolgué a favor d'aquest darrer l'any 1203. El 1263, el Priorat de Garraf cedí el territori a Escaladei. La pertinença a la Cartoixa també fou conflictiva, ja que els porrerencs, davant de l'exigència excessiva de delmes, es rebel.laren i sabotejaren les propietats dels cartoixans.
Davant d'aquesta tensa relació, no és estrany que gran part del porrerencs participessin, l'any 1835, en l'incendi i en el saqueig de la Cartoixa. Durant el s. XIII, la vila estava ben fortificada: tenia castell i muralles. El 1462 la Generalitat demanà homes al poble per anar a combatre contra les tropes del rei. Durant la guerra de Successió, el poble optà pels austriacistes que, a les acaballes de la guerra, infligiren vora Porrera una important derrota als borbònics. Diversos homes del poble seguiren després el Carrasclet en la seva activitat guerrillera de resistència. El 1718, possiblement en part per aquest motiu, l'Audiència féu esventrar la muralla, juntament amb el castell. Durant la guerra napoleònica, els francesos derrotaren el somentent i després ocuparen i saquejaren la vila. Això provocà una nova embranzida de la guerrilla que aconsegueix derrotar-los l'any 1811. Durant el vuit-cents, la vila fou en tot moment liberal. Un dels episodis més coneguts de la seva història fou l'ocorregut l'any 1822, en ple Trienni Liberal, quan diversos pobles de la rodalia s'aixecaren en protesta per la mala situació econòmica del país. La milícia de Porrera sortí en defensa de la Constitució i es va enfrontar als sublevats, però en absència de la milícia uns 1.500 homes dels pobles revoltats entraren a la vila i incendiaren totes les cases. Arran d'això, les Corts Generals declararen Porrera, vila "eminentemente constitucional" i els seus defensors "beneméritos de la Patria".
|
|||||||||
 |
|||||||||
 El 6 de maig té lloc la festa major en honor de Sant Joan Evangelista, amb ballades i danses populars. El segon diumenge de novembre és la Festa Major, dedicada a Sant Francesc d'Assís. Va ser traslladada a aquesta data a causa de la verema. Durant la festa tenen lloc nombrosos actes típics de festa major, com la trencada d'olla, repartiment de coques,... També és tradicional per Sant Blai anar a menjar "el rotllo", tortell fet amb pasta de coca i farcit amb menjar blanc.
|
|||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
 -Asens, Joan.- Guia del Priorat. Ed. Llibreria La Rambla, Tarragona, 1981 -Anguera, Pere/ M. Aragonés.- El Priorat de la Cartoixa d'Escaladei i Santes Creus, Fundació Roger de Belfort, 1985 -Revista " La Veu del Priorat" |
|||||||||
|
|||||||||
| Ajuntament | El Municipi | |||||||||
La seva història dóna
raó a les paraules que se li aplicaven a principis del segle passat quan era coneguda com
"población más revoltosa que ninguna otra en Cataluña" però la seva
història ens ensenya també que ha estat, des de sempre, un poble compromès amb tot
allò que significa llibertat.
L'edifici més
notable és l'església parroquial, dedicada a Sant Joan Evangelista, neoclàssica, amb
elements barrocs, construïda entre els anys 1763 i 1771.
En la visita a
Porrera no podem oblidar l'ermita de Sant Antoni Abat, del 1610, que està situada al cim
d'un turó espadat. Tampoc no podem oblidar la ruta dels rellotges de sol, datats entre
els anys 1840 i 1880. Es poden trobar peces realment interessants, com ara el rellotge
vertical declinant, anomenat rellotge de tarda, difícil de trobar arreu de Catalunya.